6.3.Responsable del servei d'atenció a l'usuari del Centre de Salut mental de Benito Menni de Sant Boi.

6.3.Marta Noguera, responsable del servei d’atenció a l’usuari del

      Centre de Salut mental de Benito Menni de Sant Boi.

• Nom: Marta Noguera
• Càrrec: Responsable d’atenció a l’usuari de l’ institut de salut mental Benito Menni de Sant Boi

Quins serveis ofereix en l’actualitat l’ institut de salut mental Benito Menni?

Tenim un ampli ventall de serveis; una atenció primària en salut mental, atenció a les drogodependències, rehabilitació comunitària en salut, unitat d’hospitalització d’aguts i de subaguts, unitat de hospitalització de mitja i llarga estada, unitat d’hospitalització psiquiàtrica especialitzada, unitat d’hospitalització d’aguts i de subaguts adolescents, unitat de patologia dual amb alcoholisme, urgències psiquiàtriques, un equip d’avaluació integral ambulatòria, un club social i un centre pre-laboral. Tots aquests serveis es troben dispersos en Centres de Salut Mental (CSM), Hospitals de dia, Centres d’Atenció i Seguiment de les Drogodependències (CASD), Serveis de rehabilitació comunitària (SRC) i una Unitat Polivalent de Salut Mental. Tots aquests serveis estan dispersats per zones com Sant Boi, Hospitalet de Llobregat i Granollers.

Quants professionals hi treballen i de quines especialitats?

Al complex assistencial en Salut mental de les Germanes Hospitalàries hi treballen a prop de 800 treballadors. Entre ells hi trobem psiquiatres, metges, psicòlegs, sociòlegs, treballadors socials, personal d’infermeria, auxiliars, terapeutes ocupacionals, fisioterapeutes, educadors socials, etc. en quant a l’aspecte clínic. A part tenim tot el personal de manteniment. A l’any podem arribar a tenir uns 16000 pacients.

     Quines són les malalties mentals més freqüents ?

Els pacients d’hospitalització que ens arriben solen ser gent que pateix sobretot esquizofrènies i depressions entre d’altres. Encara que també s’hi freqüenten persones que pateixen greus trastorns relacionats amb substàncies. Podria assegurar que l’esquizofrènia és més freqüent en homes i les depressions es donen més en les dones, com podem observar en el quadre de diagnòstics de més amunt.

A través del cinema s’han estès molts tòpics relacionats amb els centres de salut mental. Aquests se’ns presenten com llocs foscos, humits, aïllats, on tothom crida..Com són en realitat? Creu que al segle passat era així?

Si que eren així. Abans el fet de tenir una malaltia mental estava mal vist, s’amagava. Els pacients els mantenien en condicions molt dolentes, els tancaven com a presos, com si fossin animals i a més hi havia molt mala higiene. Les esglésies eren les principals institucions que acollien a aquests tipus de malalts. Antigament els anomenaven ‘Els oblidats’...

En canvi en l’actualitat es molt diferent. Els pacients són tractats com algú qualsevol, sense mostrar cap tipus de menyspreu cap a ells com es feia a l’antiguitat. A més, per començar els tractaments es demanen uns permisos als familiars. Intentem que portin una vida normal dins les seves possibilitats i procurem que realitzin diferents activitats i que passin més temps a casa que a l’hospital. Malgrat això, si que hi ha una sèrie de controls per si a algun pacient pateix una crisi o s’altera, però no els fem molt evidents. 

En quant a teràpies tenim els mites del cinema molt presents; electroshock, lobotomies... són paraules que fan por. Però al cinema també s’han fet servir teràpies com el psicoanàlisi. Què ens pot dir respecte a totes aquestes teràpies i al seu ús en l’actualitat ?

La teràpia de l’ electroshock, avui dia s’anomena teràpia electroconvulsiva  (TEC) i s’utilitza sota el consentiment del pacient. Aquesta teràpia s’utilitza sobretot amb els depressius i els que pateixen trastorns bipolars. Per a que ho entenguis, quan aquests malalts pateixen crisis, d’alguna manera amb l’ electroshock allò que estava ‘encallat’ torna al seu lloc.   

En el cas de la lobotomia es tracta de cirurgia major. Avui dia no s’utilitzen els mateixos mètodes d’abans, però si que es fan operacions al cervell en casos extrems. És el cas del parkinson, per exemple, una malaltia que respon molt be a aquestes operacions.

En aquest centre no es practica el psicoanàlisi, normalment es fa en consultes privades de psicòlegs. És una teràpia a llarg termini que pot durar molts anys i gairebé sempre s’utilitza amb pacients sans sense cap tipus de malaltia mental.

Podria explicar algun dels avanços que s’han produït a l’àmbit de la psiquiatria els últims temps?

S’ha avançat moltíssim en el camp de la neuroimatge. Podem tenir una vista panoràmica del cervell i observar parts que abans no es podien veure, com per exemple l’ hipotàlem. Aquesta part del cervell, en el cas de l’esquizofrènia, d’alguna manera es troba desactivat, és a dir, el sentit de la orientació i el pensament racional no poden estar activats a l’hora. S’estan fent estudis per aprofundir en aquest àmbit. I en el cas dels fàrmacs, és molt difícil avançar ja que els processos per progressar són molt lents.

Vol afegir alguna altra qüestió?

M’agradaria que d’alguna manera poguessin desaparèixer aquests tòpics  que han fet tant de mal a les institucions de salut mental al llarg dels temps. Si que és veritat que fa molts anys els malalts mentals van rebre un tracte molt poc decent i eren víctimes de maltractament de la societat en general i dels propis treballadors, però s’ha d’entendre que tot això ha desaparegut i s’ha evolucionat molt en aquest aspecte. El nostre objectiu és donar una oportunitat a aquells que pateixen malalties mentals i que necessiten assistència sanitària per a que puguin desenvolupar cada cop millor les tasques diàries bàsiques per viure de forma independent. Per això trobo el teu treball molt interessant per que atorga una visió real de la psiquiatria d’avui dia a la vegada que ajuda a acabar amb les idees preconcebudes que han aparegut al llarg dels temps sobre aquest tema.