dissabte, 22 de gener del 2011

6.2.Organitzadora de l' Institut de Salut Mental Pere Mata de Reus.



 6.2.Tania Olivares, organitzadora i bibliotecària del Institut de
      Salut Mental Pere Mata de Reus.
                 
  • Nom: Tania Olivares
  • Càrrec: Organitzadora i bibliotecària de l’ institut de salut mental Pere Mata de Reus.

 Quins serveis ofereix en l’actualitat l’ institut Pere Mata?
La veritat és que tenim molts tipus de serveis. Dins l’àmbit d’hospitalització, trobem dos tipus d’estàncies segons el temps que el pacient necessiti quedar-se. Si es tracta d’una estància breu (és a dir, de 3 mesos com a molt) el pacient romandrà a la zona de psiquiatria, on serà atès d’urgències. En aquest punt també tenim una unitat de patologia dual, és a dir, unitat d’addicció associada, com per exemple drogues i joc. També hi entra la unitat de crisi d’adolescents d’ entre 11 i 18 anys.
L’altre tipus d’estància és la de mitjana-llarga estada, on els pacients seran ingressats més de 3 mesos, fins als 2 anys a la unitat de rehabilitació hospitalària, on es du a terme un tractament de la malaltia (per mitjà de la psicoteràpia i de la medicació)  A part de la unitat de rehabilitació, també tenim la unitat de psiquiatria on els pacients hi romanen un temps indefinit, la unitat de disminució on hi trobem els pacients amb retard mental o disminució psíquica, i per últim la unitat de psicogeriatria.
Per una altra banda, en l’àmbit de consultes externes, tenim els CSM (Centres de Salut Mental) d’adults on trobem especialistes com psiquiatres, psicòlegs, etc. que reben visites de persones sobretot amb petites depressions o ansietats. També tenim els CSMIJ (Centre de salut mental infantil i juvenil) amb els mateixos serveis que els CSM d’adults però per persones menors als 18 anys.
A part d’aquests serveis, també tenim els hospitals de dia on hi poden acudir adults i joves durant tot el dia, però per la nit dormen a les seves respectives cases. Als hospitals de dia s’hi practiquen teràpies de grup, es controla que el pacient prengui la medicació, etc. A més a més tenim els centres de dia, semblants als hospitals de dia però aquí es fan grups de treball, tallers de reciclatge, d’higiene,etc. Es tracta de una teràpia ocupacional.
Per últim, dins l’àmbit sociosanitari i residencial tenim les residències de gent gran i  els hospitals de dia per gent gran, on també s’hi practiquen teràpies de grup, aprenen hàbits higiènics, ...Crec que no em deixo res!...

Quants professionals hi treballen i de quines especialitats?
Som en total uns 1300 treballadors dins del grup Pere Mata. Entre d’altres hi podem trobar psiquiatres, psicòlegs, personal d’infermeria, auxiliars de clínica, terapeutes ocupacionals, fisioterapeutes, nutricionistes, treballadors socials, personal assistencial,... això en relació amb l’àmbit clínic. També tenim personal administratiu i de serveis i personal de manteniment.

 Quines són les malalties mentals més freqüents ?
Com he dit abans, si dividim els serveis segons la estància, els pacients d’hospitalització solen ser gent que pateix sobretot psicosi, trastorns bipolars, depressions, esquizofrènia i TOC (trastorn obsessiu compulsiu). Els pacients que visiten els CSM solen patir patologies que no necessiten ingrés (almenys en aquell moment), que són sobretot trastorns d’ansietat, depressions lleus, etc.

A través del cinema s’han estès molts tòpics relacionats amb els centres de salut mental. Aquests se’ns presenten com llocs foscos, humits, aïllats, on tothom crida..Com són en realitat? Creu que al segle passat era així?
Realment la psiquiatria ha canviat moltíssim. En la actualitat si que hi ha casos en que algun pacient s’agita per qualsevol motiu i l’hem de lligar momentàniament per les mans i estirar-lo al llit per controlar que no agredeixi al personal o als demés companys, però sobretot per a que no s’agredeixi  ell mateix, és a dir, s’ autolesioni. Però no és lo més habitual, són casos molt puntuals, sobretot es donen en el moment en que el pacient ha tingut la primera crisi i no sap el que li passa i només veu que l’estan hospitalitzant... en aquests casos crec que qualsevol persona s’agitaria o es posaria molt nerviosa.
Però és veritat que antigament, aproximadament fins als anys 60, la psiquiatria estava molt descuidada. Els pacients eren tancats a soterranis, entre barrots, en cambres d’aïllament... se’ls tractava d’una forma molt cruel perquè se’ls veia diferents a la resta de persones. És evident que tot ha canviat d’una forma espectacular, no té res a veure el funcionament d’un centre psiquiàtric en l’actualitat amb un de fa 50 anys.

En quant a teràpies tenim els mites del cinema molt presents; electroshock, lobotomies... són paraules que fan por. Però al cinema també s’han fet servir teràpies com el psicoanàlisi o la hipnosi. Què ens pot dir respecte a totes aquestes teràpies i al seu ús en l’actualitat?
La teràpia de l’ electroshock actualment es fa servir en casos de depressions molt resistents. Però no s’utilitza ni molt menys de la mateixa manera. Hi han hagut molts canvis en el mètode d’aplicar aquesta teràpia actualment anomenada teràpia electroconvulsiva (TEC), per exemple antigament es feia amb el pacient despert i conscient, ara el pacient es troba adormit. S’utilitza sobretot per a depressions molt resistents. En la lobotomia, t’extreien una part del lòbul frontal i així per a ells el pacient es quedava ‘’tranquil’’, però el que feien realment era deixar-lo vegetal. Aquesta teràpia òbviament no s’utilitza en l’actualitat. En el cas de la hipnosi crec que no s’utilitza massa però no és una teràpia descartada. Es tracta de aconseguir que el pacient assoleixi un estat entre conscient i inconscient. S’ha de relaxar l’estat conscient i així el pacient ‘’baixa les barreres’’ de defensa de l’estat conscient. Ajuda a extreure informació o records de traumes sobretot.
Però realment les teràpies més utilitzades són el psicoanàlisi i els fàrmacs.

Podria explicar algun dels avanços que s’han produït a l’àmbit de la psiquiatria els últims temps?
Sobretot hi ha hagut canvis en les medicacions. Ara es procura que apareguin menys efectes secundaris per a la millor cura dels malalts.


Vol afegir alguna altra qüestió?
Simplement que m’alegra molt veure com hi ha gent que se n’adona de que en aquests centres no es pretén fer mal ni experimentar amb ningú. Totalment al contrari, vetllem per la salut d’aquells que per certs motius no poden mantenir la seva salut mental per la seva pròpia ma. Trobo que és un tema molt interessant que pot ajudar a que desapareguin aquests prejudicis que s’han creat sobre els centres psiquiàtrics al llarg dels temps.