4.13.Recuerda

4.10. RECUERDA

Fitxa técnica                                          . Títol:               Recuerda  . Direcció:         Alfred Hitchcock . Pais:              U.S.A. . Any:               1945 . Intèrprets:      Ingrid Bergman, Gregory Peck,   Leo G. Carroll, Norman Lloyd, . Guió:             Ben Hecht . Producció:     Selznick Internacional (1945) . Fotografia:     George Barnes, Jack Warren . Música:          Miklos Rozsa

Sinopsi

A la clínica psiquiàtrica de Green Manors hi arriba un jove doctor anomenat Edwards per a substituir a un anterior doctor. Els demés metges de la clínica perceben en Edward un comportament estrany ja que sofreix episodis d’amnèsia i un gran complex de culpabilitat. Ell està convençut de que és el culpable d’un assassinat encara que no recorda ni el crim ni la situació en què es va cometre. Amb la ajuda de la psiquiatra Constance Peterson la qual està bojament enamorada d’ ell i intentarà demostrar la seva innocència posant en perill el seu prestigi professional i la seva pròpia vida.

Comentari

El context inicial és un centre psiquiàtric. Constance és una psiquiatra molt prestigiosa que intenta resoldre els problemes dels malalts amb l’ajut del psicoanàlisi de Freud. Una anotació important que fa Constance fent referència a Freud és que els traumes infantils repercuteixen quan creixes (estres post- traumàtic).    

Apareix el nou doctor Edward, que presenta un comportament estrany que de seguida percep la doctora Constance. Ens adonem  què el doctor té un comportament inusual quan veu ratlles, és a dir, podem deduir que les ratlles van formar part del trauma d’Edward.

Tot es complica quan el doctor confessa haver assassinat al vertader doctor Edward; amb això deduïm que el malalt ha plasmat la personalitat del vertader doctor i s’ha autoconvençut  que ell és el personatge real, diluint així el record del trauma que va patir. Deduïm per tant que es tracta d’un Trastorn d’identitat dissociatiu, ja que adopta una personalitat que no és la seva, sense que el personatge real se n’adoni de què li està succeint, és a dir, sense ser conscient que existeix en ell una segona personalitat, encara que és l’única que ens ha donat a conèixer fins a aquell moment.

 Una de les dades més importants que  adquirim amb les confessions del senyor Edward (el fals) és que no recorda res del que li va passar abans d’arribar al centre psiquiàtric;  pateix amnèsia, el símptoma més comú i principal d’ aquesta malaltia. A la pel·lícula, fan referència a l’amnèsia com ‘un truc de la ment per no perdre la raó explicant que una persona que pateix aquesta malaltia  per no haver de recordar l’horrible trauma.

A partir del que descobrim del passat del fals Edward, la doctora Constance el psicoanalitza, fent-li preguntes sobre la seva infància, ja que és molt comú que aquest tipus de trastorn apareix-hi per traumes soferts durant la infantesa; veiem que el pacient recorda haver participat a la guerra, ferint-se, cremant-se i arriscant la seva vida, al mateix temps que havia de acabar amb la vida dels contrincants, cosa que descobrim que detestava completament: matar. Per això posseeix un gran complex de culpabilitat.

En un moment de la pel·lícula,  durant la nit, el malalt al veure un llençol de ratlles, veiem com agafa una navalla i es comporta com si estigués trastornat. Pel dematí, veiem que romà al sofà i al aixecar-se explica el somni que ha tingut.

Comprenem que el que li ha succeït a aquest home és que el trauma de les ratlles eren petjades dels esquis en la neu, al ser acompanyat pel vertader doctor Edward a ser tractat amb un mètode nou basat en reproduir els moments en que es va  patir el trauma. L’home (el fals Edward) que estava sent tractat pel doctor a causa d’uns traumes infantils, va presenciar el seu assassinat per part d’un company del doctor i antic director del centre psiquiàtric. El trauma del pacient va ser que el seu germà morís per culpa seva al lliscar per una barana. La única sortida a tal trauma per al malalt va ser adoptar la personalitat del seu psiquiatra per no recordar el que havia succeït. Gràcies a l’anàlisi que fa la doctora  Constance del somni del malalt van descobrir qui era el vertader assassí, és a dir, mitjançant el psicoanàlisi.