4.1.DOCTOR JEKYLL I MISTER HYDE
Fitxa Tècnica  la novel·la de Robert L. Stevenson) Direcció: John S. Robertson Pais: Estats Units Duració: 67 minuts Any: 1920 Repartiment: John Barrymore, Marta Mansfield i Brandon Hurst. Producció: Adolph Zukor |
Sinopsi
El Dr. Henry Jekyll és un científic que descobreix una fórmula capaç de desdoblar la personalitat. Al beure's la poció el doctor Jekyll, que representa una persona bondadosa i generosa, es transforma en un esser pervers: Mr. Hyde, capaç de cometre els pitjors crims emparat en la boira dels carrers de Londres. D'aquesta manera aconsegueix portar dues vides diferents sense que cada part sigui conscient de l'altra. Però resulta que la poció és additiva i cada vegada la personalitat de Hyde va guanyant terreny i ocupa més temps de la vida del Dr. Jekyll. Aquest sospita que pot quedar atrapat dins de la part de Mr. Hyde, i és per això que fa testament deixant totes les seves pertinences a aquest individu. Paral·lelament la policia segueix el rastre dels crims comesos per Mr. Hyde mentre la població viu atemorida. Finalment el Dr. Jekyll, sobrepassat pels esdeveniments i incapaç de controlar la seva pròpia doble naturalesa trobarà la manera de solucionar el cas posant fi a la seva vida.
Comentari
En aquesta pel·lícula és tracta per primera vegada la malaltia mental coneguda com trastorn d’identitat dissociatiu. De fet la pel·lícula està basada en una novel·la de Robert L. Stevenson, el qual era un home malaltís que es va passar part de la seva vida al llit i que va desenvolupar una fascinació per la dualitat del ésser humà.
Aquest tema ha estat sempre un filó per al cinema. Solament de l’obra Dr. Jekyll i Mr. Hyde es coneixen unes onze adaptacions cinematogràfiques. Això demostra l’ especial interès que sempre han despertat els temes sobre el alter ego o el desdoblament de personalitat.
Després de veure la pel·lícula penso que, en cert sentit, tots tenim aquesta doble personalitat que es reflexa al film: una de bona i una altre de dolenta. Tots som capaços de tot. La clau radica en que a la pel·lícula, de la mateixa manera que en el TID, el Dr. Jekyll no se’n recorda del que fa el seu altre jo, en Mr. Hyde i al inrevés. Aquesta pèrdua de memòria, de consciència, és així al trastorn d’identitat. En un moment donat el Dr. Jekyll es temptat pel seu amic, el qual li diu que sent tan bo s’està perdent experiències molt excitants, i per exemplificar-lo l’acompanya a una casa de prostitució. Finalment el Dr. Jekyll, beu la poció sent completament conscient de que això el portarà a cometre actes delictius del quals no serà conscient. D’aquesta manera ell neteja la seva consciència i es llença a aquesta doble vida.
Els efectes especials duts a terme en aquesta pel·lícula de l’any 1920 són molt potents per a l’època, sobretot la transformació de la mà feta tota en un sol pla i l’aparició de l’aranya gegant sobre el llit del pobre Dr. Jekyll, que és una metàfora de la part dolenta de la seva personalitat i que no podem evitar associar a un dels símptomes del delirius trèmens (fase aguda de l’alcoholèmia).
La pel·lícula no té un alt interès pel que fa a la malaltia que tractem a aquest treball però és necessari anomenar-la pel que té de mític el títol. Sempre que parlem de doble personalitat diem: ...és com el Dr. Jekyll i Mr. Hyde, doble cara, doble personalitat, el be i el mal, el yin i el yan, la nit i el dia, les dues cares de Harvey Dent a “Batman”, Darth Vader (el costat obscur que tots portem a dins, “Star Wars”)... A més i a un punt interessant respecte al TID: encara que es pot curar, també es cert que el malalt pot desenvolupar una de les seves personalitat de manera que aquesta s’imposi per sobre de les altres, i això és el que finalment li acaba succeint al Dr. Jekyll. Aquest en adonar-se que cada vegada li es més difícil controlar els actes delictius de l’altre i sabent, o intuint, que és ell mateix acaba prenent la decisió de treure’ s la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada