2.2. Símptomes
Hi ha dos tipus de símptomes:
Símptomes positius: Són aquelles manifestacions que el pacient fa o experimenta i que les persones sanes no solen presentar. Els principals símptomes positius son els següents:
Al·lucinacions: Enganys dels sentits, percepcions interiors que es produeixen sense cap estímul extern. No reconeix que el que percep sorgeix únicament del seu interior. Poden ser de tipus auditiu, tàctils, visuals, gustatius i olfactius.
.Deliri: Es tracta de una convicció errònia d’origen patològic que es manifesta malgrat que tingui raons contràries i sensates. Es tracta d’ una convicció errònia d’origen patològic que es manifesta malgrat que els propis pensaments són contraris a les lleis de la lògica. Quan es percep aquest estat, no s’ha de pensar des d’un principi un tractament o la hospitalització perquè la desesperança podria produir en el pacient intents de suïcidi .
Trastorns del pensament : la manera de parlar sol donar-nos indicis significatius sobre el pensament trastornat. Diuen que han perdut el control sobre els seus pensaments, que estan dirigits per estranys poders.
Símptomes negatius: Són aquelles tasques que el pacient deixa de fer i que els individus sans poden realitzar quotidianament, com pensar amb fluïdesa i amb lògica. Aquí presentem els principals símptomes negatius:
Pobresa afectiva: Es manifesta com un empobriment de l’expressió d’emocions i sentiments, disminueix la capacitat emocional. Somriu quan es parla de temes seriosos, riure estúpid, absència d’inflexions vocals.
Alògia: Es refereix a l’empobriment del pensament i de la cognició. Pobresa del llenguatge i del seu contingut. Pot ser que després d’un període de silenci que pot durar uns segons, no recordi el que estava dient.
Abulia – Apatia: La abulia es manifesta com una falta d’energia, d’impuls. L’apatia és la falta d’interès. A diferència de la falta d’energia en la depressió, en l’esquizofrènia és relativament crònica i no sol estar acompanyada d’una afectivitat trista.
Anhedonia – insociabilitat: La Anhedonia és la dificultat per experimentar interès o plaer per les coses que abans li agradava fer. Tendeixen a no mostrar iterés sexual en funció del que hauria de ser normal segons l’edat.
Problemes cognitius de l’atenció: Problemes en la concentració i en l’ atenció, només és capaç de concentrar-se esporàdicament. Es distrau enmig d’una activitat o conversa. Acaba bruscament una discussió aparent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada