2.1.Definició
La esquizofrènia és una malaltia mental greu en la que el funcionament del cervell està alterat i pot causar símptomes debilitants que poden afectar a la qualitat de vida. En la esquizofrènia, està afectada la forma en que la informació es processa al cervell, així que els que pateixen la malaltia poden tenir idees delirants, al·lucinacions i pensaments desordenats i alteracions en la percepció o en la expressió de la realitat, així com depressió, ansietat i falta d’emoció.
La esquizofrènia causa a més una mutació de la consciència de realitat, i una desorganització neuropsicòlogica més de les funcions executives, que porta a una disfunció social.
Normalment, un esquizofrènic no reconeix que està malalt, ja que pot aparèixer sobtadament amb canvis dràstics en el comportament en poques setmanes i fins i tot, en pocs dies, encara que en ocasions l’aparició és més lenta.
S’han fet estudis que suggereixen que la genètica, defectes durant el neurodesenvolupament, l’entorn durant l’ infància o processos psicològics y socials són factors importants que poden contribuir a l’aparició de la esquizofrènia. Certs medicaments i l’ ús abusiu de drogues poden causar o empitjorar els símptomes.
El que caracteritza a l’ esquizofrènia és que afecta a la persona d’una forma total. El que la pateix comença a sentir, pensar i parlar de forma diferent a com ho feia abans. Aquesta persona pot mostrar-se estranya, aïllada, no sortir, dormir poc o massa, parla i riure sense motiu aparent. Sovint no distingeix els seus processos mentals interns de les percepcions sensorials del món exterior. (Aquests símptomes no tenen perquè aparèixer en tots els pacients).
És molt important no oblidar que la persona esquizofrènica no pot explicar el que li està succeint, te por de fer-ho o de creure que està malalt i per tant, no demanarà ajuda. En la majoria de casos no accepten prendre cap tipus de medicació ni acudir a un especialista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada