2.3.Tipus d'esquizofrènia

2.3.Tipus d’esquizofrènia

Esquizofrènia paranoide. Es caracteritza pel predomini d’idees delirants i al·lucinacions, sobre tot auditives. Els deliris i al·lucinacions a vegades constitueixen una unitat. És la més freqüent, sol iniciar-se entre els 20 i 30 anys i és la que millor evoluciona.

Esquizofrènia catatònica.  Predomina el trastorn del moviment o moviments motors. Els experts parlen d’ ‘’estupor catatònic’’. Malgrat que tinguin la consciència desperta, el malalt no reacciona als intents d’entrar en contacte amb ell. El seu rostre roman immòbil i inexpressiu, no es percep cap moviment interior i inclús forts estímuls de dolor poden no provocar reacció alguna. No obstant, a l’interior del malalt poden trobar-se verdaders sentiments, que a vegades només es perceben per una acceleració del pols. També es donen repeticions constants d’un mateix moviment (automatismes).

Esquizofrènia desorganitzada o hebefrènia.  Predomina un afecte absurd, no apropiat ( solen riure quan se’ls hi dona una mala notícia, conductes infantils, l’estat d’humor és absurd, desinhibició en els sentiments). Sovint mostren falta d’interès i de participació. Hi ha casos en que es manifesten al·lucinacions i deliris, encara que això no és una condició generalitzada en aquest tipus d’esquizofrènia. Sol aparèixer en edats com la pubertat, inclús hi ha casos en els que la malaltia prové de la infància (psicosi infantil). Els desenvolupaments hebefrènics són lents a causa de que presenten pocs símptomes que la qualifiquen com esquizofrènia simple i per això és difícil de reconèixer.

Esquizofrènia residual.  En aquests casos deu haver-hi hagut almenys un episodi d’esquizofrènia anteriorment, però en el moment actual no hi ha símptomes psicòtics. És la fase en la que els símptomes negatius són més evidents. No es manifesta a tots els malalts.

Esquizofrènia simple o  diferenciada. El pacient presenta conductes anòmales amb dificultats cada vegada més importants per atendre a exigències de la vida social i presenta una pèrdua de la competència en totes les àrees. Les al·lucinacions poden passar desapercebudes, és a dir, la resta de persones sanes no perceben que el malalt pugui patir al·lucinacions.