4.4.Shutter Island

4.4. SHUTTER ISLAND  

Fitxa tècnica Títol:               Shutter Island                                                                                        Direcció:         Martin Scorsese Producció:      Mike Medavoy, Arnold W.                        Messer, Bradley J. Fischer i                         Martin Scorsese Pais:              USA Any:               2010 Duració:         140 minuts Repartiment: Leonardo Di Caprio (Teddy Daniels), Mark Ruffalo (Chuck Aule),  Ben Kingsley (Dr. John Cawley),  Michelle Williams (Dolores Chanal),  Patricia Clarkson(Rachel). Guió:             Laeta Kalogridis Muntatge :     Thelma Schoonmaker

Sinopsi

És una història de misteri i intriga psicològica que transcorre en una antiga fortificació en una illa que inclou un hospital per a criminals.

Al 1954, al acabar la Guerra Freda, l’agent federal Teddy Daniels i el seu nou company Chuck Aule han d’assistir a Shutter Island per a investigar la desaparició d’una perillosa assassina d’una habitació tancada del Hospital Ashecliffe. Es percep un ambient inquietant, rodejats de psiquiatres desafiants i de perillosos psicòpates que suggereixen  que res és el que sembla.

Teddy comença a patir forts mal de caps i sospita que l’estan medicant sense que s’adoni. Hi han pistes i rumors de que es fan experiments mèdics, controls mentals, que hi han sales secretes i infranquejables. Entre les ombres de l’hospital, perseguit per les accions dels seus habitants, Teddy es veu obligat a enfrontar-se a totes les seves pors interiors i comença a témer que no podrà sortir amb vida de l’illa.

Finalment, Teddy descobreix que no són els psiquiatres de la institució els que estan conspirant contra ell, si no que simplement estan tractant d’ajudar-lo a superar un trauma que va patir al matar a la seva dona quan aquesta havia acabat amb la vida de els seus fills i per aquest motiu va crear una realitat fictícia a la seva ment. El que han fet els psiquiatres és fer-li veure que la seva realitat és impossible. Finalment Andrew, el nom real de Teddy, reconeix la vertadera realitat però no vol acceptar-la, per la qual cosa prefereix que li practiquin la lobotomia.

Comentari

 Des del principi es fa evident que alguna cosa li succeeix al nostre protagonista, l’inspector Teddy Daniels, ja que te visions del passat referents a la guerra. També pateix al·lucinacions en les que veu a la seva dona que contínuament l’adverteix de successos. Per tant veiem que la  seva situació a l’hospital psiquiàtric es va complicant i que no deixen de ocórrer fets fora de lo normal. Sembla ser, segons l’inspector Daniels, que hi ha una conspiració contra ell per part de tot el personal de treballadors de la institució psiquiàtrica i té la sensació d’estar atrapat i que no podrà sortir d’allà mai més.

  El nostre protagonista té al·lucinacions perquè pateix un trastorn d’estrès posttraumàtic a causa de la guerra, però també se sent culpable per la mort de la seva muller i per no haver pogut evitar la dels seus fills. Aquesta situació l’ha transformat i pateix un trastorn psicòtic d’esquizofrènia.

Ell va ser agent anteriorment , però ara és un pacient de la institució psiquiàtrica i està sotmès a un tractament farmacològic  que no està donant els seus efectes positius perquè ell s’ha creat una realitat per a donar sentit a tots els successos que ocorren i això repercuteix en el seu procés de curació.

Per una altra banda, el doctor Cawley, ha recreat  aquesta història per fer sortir en Daniels  de la seva fantasia i perquè assumeixi que la seva realitat no és la vertadera. El que li preocupa al doctor realment és que aquesta és l’última oportunitat que té de curar en Daniels, ja que és considerat el pacient més perillós de la institució i si no respon a la medicació hauran de practicar-li una lobotomia.

Finalment el tractament funciona i entre tots han aconseguit que Daniels recordi el  que va succeir en realitat: el seu nom vertader es Andrew Laeddis i va ser ell el que va matar a la seva dona per que aquesta havia ofegat als seus tres fills. Andrew reconeix que no feia cas a la seva dona quan li deia que tenia alguna cosa dins del cap, que tenia un insecte rondant-li que no la deixava viure. Amb això podem deduir que ella segurament tenia esquizofrènia paranoide i el seu marit la ignorava.

Malgrat que Andrew hagi recordat el que va succeir i reconeix-hi que s’ha creat una realitat inventada dins de la seva ment, ell no vol acceptar-la. Abans de assumir els fets i curar-se, prefereix negar-los i seguir sent un boig. Per tant, a la última escena de la pel·lícula fingeix que no està curat perquè li facin la lobotomia i així seguir negant la realitat. Sabem que fingeix perquè la última frase que diu Laeddis al doctor és molt significativa: ‘ Aquest lloc fa que em pregunti què seria pitjor: viure com un monstre o morir com un bon home’. Ja sabem quin camí va escollir.