4.6.El club de la lucha

4.6. EL CLUB DE LA LUCHA

Fitxa tècnica Direcció:     David Fincher. Pais:           USA. Any:            1999. Duració:      139 min. Intèrprets:   Edward Norton (Jack), Brad Pitt                   (Tyler Durden), Meat Loaf                   (Robert Paulsen), Zach Greiner                   (Richard Chesler), Helena Bonham                   Carter (Marla Singer), Rachel Singer                   (Chloe). Guió:         Jim Uhls, basado en la novela de                   Chuck Palahniuk. Fotografia: Jeff Cronenweth. Muntatge:  Jim Haygood. Música:      John King y Michael Simpson. Producció: Alex McDowell.

Sinopsi

Jack porta una vida avorrida i convencional, te una bona casa i un ofici decent, però se sent buit i infeliç. Per a combatre l’ insomni comença a assistir a grups d’ auto-ajuda per a malalts crònics o terminals amb els quals aconsegueix esplaiar-se. Aviat coneix a Marla Singer, una noia que acut a aquestes sessions també per alleujar les seves preocupacions.

En un dels seus viatges coneix a Taylor Durden, un carismàtic i emprenedor venedor de sabons amb una visió del món que farà que la vida de Jack doni un gir complert. Taylor, amb la ajuda de Jack, crea un club en el que els membres gaudeixen barallant-se, i aquest club anirà augmentant i fent-se famós en diferents estats del país. Però poc a poc Jack se n’adona de que  les intencions de Taylor van més enllà; aconsegueix que el club es converteixi en un grup anarcoterrorista. 

Finalment, les seves actuacions arriben a tal extrem que intenta matar el seu company en adonar-se‘n de que es producte de la seva imaginació i vol acabar amb ell. Al intentar-ho, s’ autolesiona , es a dir, intenta suïcidar-se. Amb el trauma que rep al intentar acabar amb la seva vida, desapareix l’al·lucinació ja que és producte de la mateixa ment.

Comentari

A causa de la violència que va despendre la pel·lícula, fins i tot la van comparar amb La naranja mencánica que també va ser molt criticada per la seva violència. Però en el cas d’aquesta pel·lícula, no es tracta de violència gratuïta sinó de la necessitat d’alliberació que proporciona als que pertanyen al club, doncs adquireixen una sensació de llibertat i seguretat que no posseïen anteriorment. La lluita és la única forma de que se sentin vius i lliures.

La personalitat que es desenvolupa en Jack, es presenta com un ‘alter ego’, el reflex de una gran necessitat de llibertat, necessitat d’abandonar la vida que el consumia dia a dia. Aquesta personalitat és tot el que Jack desitja ser i no es, no pot ser. Es veu clarament en la imatge que donen tots dos personatges; l’un gris i convencional i l’altre extravagant  i acolorit. Es tracta de personalitats totalment oposades.

El trastorn d’identitat dissociatiu es utilitzat en aquest film com una critica a la societat de consum que ens rodeja. El protagonista, en un principi està obsessionat amb adquirir mobles d’Ikea; és un consumidor compulsiu que se sent buit i sense il·lusió per fer coses noves. El seu alter ego proposa continuar la lluita però com a grup antisistema, con un grup anarquista, d’aquesta manera Jack sent el que ell voldria fer.

 Al llarg de la pel·lícula es van introduint pistes que finalment portaran a l’espectador a comprendre fets que han anat succeint, com per exemple l’ insomni que pateix Jack, quan diu que a vegades es desperta a llocs que no coneix ni sap el que ha ocorregut, o la coincidència de que Jack i Taylor porten la mateixa maleta. Totes aquestes pistes van formant el desenllaç.

Al final de la pel·lícula veiem que Jack se n’adona de que Taylor és ell mateix, és una segona personalitat que ha creat el seu desig de ser com és Taylor, però comprèn que l’està destruint a ell i a tot el que els rodeja, per tant ha d’acabar amb Taylor. Veiem amb total claredat que Taylor és una segona personalitat del protagonista quan Jack el dispara i no pot morir, per tant Jack prendrà la decisió  d’ autolesionar-se per tal de fer desaparèixer a Taylor.

Tot i això, el fet de que Jack pugui veure a en Taylor i conversar amb ell ha sigut desconcertant per aquells que coneixen la diferència entre el T.I.D. i la esquizofrènia, ja que en principi en el T.I.D., les diferents personalitats apareixen en el propi cos, i no en forma d’al·lucinació (com és el cas de l’esquizofrènia). El fet que ens fa determinar que es tracta de T.I.D. és que Taylor és en Jack, és ell el que fa les actuacions que en teoria feia en Taylor, va ser ell qui va crear el club de la lluita encara que no ho sàpiga pensant que qui es comportava d’aquesta manera era en Taylor. En l’esquizofrènia una persona pot tenir al·lucinacions visuals i aquestes poden influir en el comportament del malalt, però aquesta persona no serà la pròpia al·lucinació.