2.5.Diferències entre esquizofrènics i psicòpates

2.5.Diferències entre esquizofrènics i psicòpates

Un dels mites que s’han mantingut  relacionats amb la esquizofrènia, és que les persones amb aquest trastorn són violentes. Aquest fet es troba completament fora de la realitat, ja que la violència no és un símptoma propi de l’esquizofrènia. Realment, la gran majoria dels malalts mentals no cometen mai actes de violència, inclús podria dir-se que és més probable que les persones amb esquizofrènia siguin les víctimes de mals tractes. Això és degut principalment al fet que la associació entre les actituds violentes i esquizofrènia no es fa solament al cinema, sinó que en general, també es difon des dels mitjans de comunicació.

A més, normalment es solen confondre els termes psicòpata i psicòtic. La psicopatia es un terme que implica menyspreu i violació dels drets bàsics dels demés i de les principals regles i normes socials. Els comportaments característics d’aquests trastorns són agressions a les persones o als animals, destrucció de la propietat, o violació greu de les normes. Per tant, l’engany i la manipulació per a aconseguir profit o plaers personals són trets característics d’aquest trastorns i no de la psicosi o esquizofrènia. Els psicòpates, la malaltia dels quals es coneix amb el nom de “trastorn antisocial de la personalitat”, poden mentir o estafar els altres, són agressius, irritables, insensibles, menyspreen els sentiments i drets dels demés i sobretot presenten una gran manca de sentiments. A diferència de l’esquizofrènic, el psicòpata no és un malalt mental sinó una persona que pateix un trastorn de la personalitat, que es capaç de distingir el bé del mal i escull voluntàriament el camí del mal.

Desgraciadament  l’esquizofrènia ha sigut sempre la malaltia mental pitjor vista, es considerada la bogeria en la seva màxima expressió, associada a més a la violència i al crim. Quan ocorre algun fet violent , un assassinat amb acarnissament, la societat i els mitjans de comunicació en particular, tendeixen a presentar als protagonistes com a malalts mentals. És lògic, per tant, que el conjunt de la societat no pugui entendre que, una persona que actua sota consciència del que està fent pugui efectuar certs actes criminals; per tant s’arriba a aquelles afirmacions que s’utilitzen amb tanta lleugeresa  com “devia estar boig”. Desgraciadament el cinema ha ajudat moltíssim a mantenir aquesta confusió provocant que es creï una relació entre assassins psicòpates i malalts esquizofrènics.