4.8.Vestida para matar

4.8. VESTIDA PARA MATAR

Fitxa tècnica   Títol:             Vestida para matar Any:             1980     Duració         105 min.        Pais                EEUU            Director          Brian De Palma Guió   Brian De Palma Música:          Pino Donaggio Fotografia     Ralf D. Bode Repartiment             Michael Caine, Angie Dickinson, Nancy Allen, Keith Gordon, Dennis Franz, David Margulies Productora:   MGM Muntatge:     Jerry Greenberg

Sinopsi

La pel·lícula ens presenta al doctor Elliot, un reconegut terapeuta que es assetjat per un dels seus pacients, que es transsexual. El motiu de l’assetjament és  haver-li negat el canvi de sexe. Aquest estrany pacient és el principal sospitós d’haver  assassinat  una de les seves pacients, Kate Miller, amb una navalla que el doctor Elliot guardava en un dels calaixos a la seva  consulta.

Una jove prostituta, Liz Blake, es testimoni involuntari de l’assassinat i el criminal farà tot el possible per acabar amb la seva vida, mentre que el doctor Eliot intenta posar-se en contacte amb ell per impedir-ho. Finalment, ens adonem que l’assassí és un home vestit de dona amb perruca rossa, ulleres de sol i gavardina negra que es fa anomenar Bobbi. Descobrim que aquest personatge que persegueix a la prostituta testimoni del seu assassinat és el propi doctor Elliot, que s’ha estat perseguint a si mateix durant tota la pel·lícula sense saber-ho.

Comentari

Les primeres escenes de la pel·lícula estan dedicades al personatge de Kate Miller, una senyora madura i insatisfeta amb la relació sexual que manté amb el seu marit. Ella acut al seu terapeuta, el doctor Elliot al que explica tots els seus problemes. Quan l’espectador ja està convençut  que la protagonista serà la Kate, és assassinada i això dona un gir complet a la pel·lícula. Aquest personatge no torna a aparèixer durant la pel·lícula, però el seu assassinat seguirà sent un fet important al llarg de la trama.

El trastorn que pateix el psicoterapeuta es presenta com a una doble personalitat  i s’explica com si es tractés d’un trastorn d’identitat sexual. Però no és aquest el diagnòstic correcte, ja que es tracta d’un trastorn d’identitat dissociatiu, ja que Bobbi serà una personalitat secundària desenvolupada pel doctor Elliot.

Es coneix que, per provocar més confusió i per a que l’espectador no sospiti que l’assassí és el propi psicòleg, el paper de Bobbi en diverses ocasions és interpretat per la actriu Susanna Clemm, que també fa de policia en aquesta mateixa pel·lícula.

En una de les escenes finals, en una conversa entre la prostituta i el policia, proporcionen una clara explicació de la conducta del doctor;  Bobbi és la representació del desig de convertir-se en dona, que s’enfronta a la part masculina que nega aquest fet, que és el doctor Elliot, i es produeix un xoc entre aquestes forces. És a dir, cada cop que una dona excita sexualment a la part masculina (Elliot), la part femenina Bobbi domina a aquesta personalitat i assassina a l’objecte de desig d’aquesta. Cal remarcar que no es tracta d’un trastorn dissociatiu sexual, que es caracteritza per una identificació amb l’altre sexe i desig de ser-ho, sinó d’una dissociació de la personalitat, encara que la identitat sexual és la causa principal d’aquest desdoblament. D’alguna forma el doctor ha creat dins de la seva ment una altra personalitat a causa de la seva lluita interna pel seu desig de pertànyer a l’altre sexe i no poder, o no acceptar-ho. 

Seguidament, la prostituta, Liz Blake,  té un somni amb el qual veiem que ha quedat trastocada després del que ha succeït. La primera escena del somni es un manicomi. Notem que en aquella època tenien una percepció del que eren els manicomis una mica ‘’brusca’’, ja que el seu aspecte és de degradació total, llums fosques i misterioses que ens permeten veure com tenen als malalts voltant sense cap tipus de control. Allà hi trobem el doctor Elliot, que en un atac de bogeria mata a una infermera i es vesteix amb les seves robes, fent-se passar per una d’elles. Finalment, s’escapa del manicomi i en arribar a casa de la prostituta, l’assassina. Recordem que això només és un somni de la pròpia prostituta, del qual desperta terroritzada, doncs a la realitat el doctor Elliot ja ha estat detingut.