2.4.Tractaments

2.4.Tractaments

 El tractament de la esquizofrènia es basa fundamentalment en fàrmacs anomenats antipsicótics, els quals controlen els símptomes actius, però és necessari i alhora complementari que el malalt rebi un tractament psicosocial (psicològic, ocupacional i social). És fonamental que el pacient deixi de veure al·lucinacions, de delirar, però també ho és que recuperi els seus hàbits de vida, que estigui la major part del temps ocupat, i sobretot, que s’integri a la societat i es normalitzi.

Tractaments farmacològic.  El tractament farmacològic de l’esquizofrènia s’efectua mitjançant uns fàrmacs anomenats neurolèptics encara que aquests últims anys se’ls ha començat a anomenar antipsicòtics.

Si el pacient no presenta formes d’agitació se li aplica un antipsicótic incisiu, en canvi, en cas d’agitació, neguit o insomni haurà de prendre un antipsicòtic sedatiu. Des de la introducció del antipsicòtic clorpromazina el 1954, les medicacions psicotròpiques s’han tornat el pilar del tractament per l’esquizofrènia i altres malalties psiquiàtriques. A més, s’ha notat el bon efecte d’aquest tractament fins i tot a nivell de recaigudes.

L’esquizofrènia va acompanyada d’una alteració del metabolisme cerebral, es tracta d’un funcionament excessiu de la dopamina. Els antipsicótics bloquegen l’efecte excessiu de la dopamina i restableixen l’equilibri del  metabolisme cerebral. Les reaccions dels neurolèptics poden ser molt variades segons el pacient  i en les diferents situacions de la vida. Hi ha casos en que es poden arribar a donar efectes secundaris, lleus o greus. Destaquem entre els efectes secundaris especialment  l’esgotament físic, la sequedat de la boca, els marejos i l’atordiment, els trastorns circulatoris i de la vista, estrenyiment i dificultats per orinar. Efectes secundaris més greus poden ser espasmes musculars, el síndrome del pàrkinson, discinèsies tardanes, augment de pes i limitacions a l’àmbit sexual.

Psicoteràpies.  El tractament psicofarmacològic és essencial en el tractament de l’esquizofrènia, però és necessari un bon suport terapèutic per la bona evolució de la malaltia. Patir un trastorn psicòtic no pot ser l‘obstacle que impedeixi el desenvolupament de les  activitats socials, com ara el treball, les relacions interpersonals i afectives, consideració , etc.

S’intentarà disminuir o eliminar aquelles àrees que impedeixen una integració normal del pacient al seu medi, entrenant les habilitats que el permetin una major autonomia i integració social, millorant la qualitat de vida del malalt i del seu entorn social i familiar.

Per cada pacient es realitzarà un pla individualitzat de rehabilitació diferent depenent de la seva malaltia, estat, deteriorament, conducta, situació social i laboral.

Es treballaran les següents àrees:

Teràpia familiar  Proveir d’una informació actualitzada i comprensible sobre la malaltia, ensenyant a discriminar els símptomes, la importància de la medicació antipsicòtica, prendre consciència de la malaltia acceptant-la i aprenent a conviure amb ella.

Habilitats socials  Treballar mitjançant activitats en grup, tècniques gratificants i educatives del tracte social. El seu esglaonament progressiu va des de la configuració de petits grups per a jugar o realitzar tasques cooperatives, fins l’entrenament en habilitats socials específiques, com demanar favors, acceptar crítiques, habilitats per conversar, etc

Desenvolupament personal  És important el desenvolupament del pacient al seu ambient comunitari; realitzar tràmits de la vida diària, afavorint la seva orientació a la realitat social, cultural, esportiva, etc

Activitats esportives  Estimular físicament a l’usuari mitjançant tècniques esportives alhora que es treballen tècniques de coordinació, treball en grup, higiene, etc.

Altres àrees  Prestacions socioeconòmiqes i sanitàries, formació laboral, alternatives residencials, ús del temps lliure, educació de la persona afectada, ocupació i suports.