4.12. El resplandor

4.12. EL RESPLANDOR

Fitxa tècnica Títol:                  El resplandor Direcció:            Stanley Kubrick Pais:                  El Reino Unido, Estados Unidos Any:                  1980 Duració:            146 min. Repartiment:     Jack Nicholson, Shelley Duvall,                          Danny Lloyd, Scatman Crothers,                          Barry Nelson, Philip Stone, Joe                          Turkel, Anne Jackson, Tony                          Burton, Lia Beldam Guió:                Stanley Kubrick, Diane Johnson Productora:      Warner Bros. Pictures, Producers                          Circle, Peregrine, Hawk Films

Sinopsi

Jack és un escriptor que, junt amb la seva muller Wendy i el seu fill Danny, se’n van a viure a un hotel de muntanya quan aquest accepta el treball de vigilant de l’hotel durant tot l’ hivern. El director l’adverteix de que anys enrere, l’home que treballava en el seu mateix ofici va embogir i va acabar amb la vida de la seva família abans de suïcidar-se. Danny posseeix uns poders extraordinaris, ja que sembla tenir un amic imaginari al seu dit que l’avisa del que succeirà a l’hotel.   Jack adopta un caràcter cada cop més irritable i malhumorat quan comença a tenir visions de persones que van estar a l’hotel fa uns quants anys. Finalment la seva muller descobreix que Jack està embogint i s’inicia una persecució per tot l’hotel en la que Jack posseït per la bogeria vol acabar amb la vida de Wendy i del seu fill Danny. Finalment, Danny aconsegueix despistar al seu pare dins d’un laberint en el que Jack mor congelat.

Comentari

La pel·lícula comença amb uns plans aeris d’un important paisatge boscós, que es trenca amb la presència de l’hotel Overlook al peu de la muntanya nevada. Jack accepta l’ofici de vigilant de l’hotel, al que es traslladarà junt amb la seva muller Wendy i en seu petit Danny. Durant la entrevista el director el prevé de la dura sensació d’aïllament que provoquen l’ hivern i la neu, que deixen l’hotel completament incomunicat durant mesos, però Jack es troba en ple procés de creació d’una novel·la i es justament el que necessita. El director també l’adverteix d’una tragèdia que va ocórrer fa deu anys: el vigilant va embogir i va assassinar brutalment a la seva dona i les seves filles petites. Això es va atribuir a una reacció claustrofòbica que es produeix quan la gent està tancada en grup durant molt de temps, que a Estats Units en aquell temps l’anomenaven ‘cabin fever’. És un terme utilitzat per a referir-se a la sensació d’aïllament que produeix el fet d’estar tancat sense poder sortir de casa durant els durs dies d’hivern.

Des d’un principi, en la escena en la que apareixen els tres membres de la família dins del cotxe, veiem que entre ells es dona una relació de fredor i respecte, gairebé no intercanvien cap paraula i això ja ens dóna a entendre que Jack és una persona seria que viu al seu món sense parar esment al que succeeix al seu voltant.  

La pel·lícula poc a poc va adoptant una atmosfera cada cop més opressiva i claustrofòbica, alhora que els protagonistes es comporten cada cop d’una forma més entranya.

Danny és un nen molt receptiu, que posseeix una sensibilitat especial gairebé paranormal. Tony, el nen que viu al seu dit, és més que un amic invisible, és una força sobrenatural que li parla i l’adverteix dels perills. Després d’haver transcorregut el primer mes tot sembla anar bé. Jack es passa tot el dia treballant per la seva novel·la i gairebé no hi ha comunicació per part seva amb la resta de família, com havíem comentat anteriorment. Van passant els dies i Jack es comporta cada cop d’una forma més estranya, i està molt més irascible i malhumorat. La seva mirada es va tornant més psicòtica i el seu aspecte és totalment de deixadesa. Per una altra banda, Wendy es mostra cada dia més fràgil, ja que tem les reaccions d’en Jack.

Jack està sent absorbit per les forces de l’hotel i com ell, l’espectador no sap on acaba el somni i on comença lo real. Jack entra en relació amb els fantasmes que habiten a l’hotel, que indueixen a acabar amb la seva família, a assassinar-los. Clarament es tracta d’un cas d’esquizofrènia de curta durada, induïda per la soledat i l’aïllament. Jack pateix al·lucinacions, com per exemple veure que el bar de l’hotel està ple de gent, o quan conversa amb el cambrer que no existeix. Malgrat aquest diagnòstic, la seva conducta és pròpia d’un psicòtic, com per exemple escriure durant dies la mateixa frase en centenars de folis, però el seu comportament no és degut a un trastorn de la ment si no a forces sobrenaturals.