dissabte, 15 de gener del 2011

4.5.Birdy

4.5. BIRDY

Fitxa tècnica
Títol:                    Birdy
Direcció:              Alan Parker
Pais:                    Estados Unidos
Any:                     1984
Duració:               120 min.
Repartiment: Matthew Modine, Nicolas Cage , John Harkins, Sandy Baron, Karen Young, Bruno Kirby, Nancy Fish, George Buck, Dolores Sage, Pat Ryan
Guió:                 Sandy Kroopf, Jack Behr
Distribuidora:    Nueva Films S.A.
Productora:       A&M Films, TriStar Pictures

Sinopsi
Al i Birdy van créixer junts en un barri de les afores de Philadelphia i van ser enviats al front sent només dos adolescents. Des de petit, Birdy va mostrar un gran interès pels ocells i pel fet de volar, tant que va arribar a obsessionar- se, però el seu amic Al sembla no adonar-se’n. Temps més tard van allistar-se, cada un per la seva banda, a l’exèrcit per participar a la guerra del Vietnam, però un cop allà Al va patir un greu atac que li va destrossar la cara per la qual cosa és sotmès a diverses operacions. Birdy també va tenir mala sort; va ser ingressat a un hospital psiquiàtric de l’exèrcit en un estat catatònic. Va desaparèixer en combat  i una vegada al psiquiàtric se’n van adonar de que no parlava. El seu psiquiatra va contactar amb Al per veure si la seva presència el feia reaccionar ja que havien sigut molt bons amics a la infància, ajudant-lo a recuperar records de l’ adolescència. Finalment ho aconsegueix i Birdy torna a parlar però el psiquiatra no s’ho creu. Aconsegueixen fugir tots dos de l’hospital psiquiàtric.
Comentari
Aquesta pel·lícula va alternant els records de Birdy representats mitjançant flashbacks, amb la seva situació actual (estat catatònic a causa d’algun trauma durant la guerra del Vietnam) i la seva relació amb Al.
Birdy presenta símptomes propis de la esquizofrènia de tipus catatònica. La seva expressió facial és immutable, els seus moviments són espontanis i ràpids encara que gairebé no es mou, i no parla des de que el van trobar. Adopta postures molt estranyes, simulant ser un ocell, i es queda així durant hores. Aquest és un símptoma molt comú en pacients amb esquizofrènia catatònica.
El doctor li pregunta a Al si durant la adolescència Birdy va tenir algun problema psicològic i Al li contesta que no. Però els flashbacks de Birdy ens permeten comprovar que no era així. De fet, era un noi particularment excèntric i amb un caràcter totalment antisocial. Durant la seva adolescència Birdy havia estat obsessionat amb els ocells i amb poder volar, fins el punt de que, en certes ocasions, perdés el contacte amb la realitat. Aquests símptomes serien considerats la fase prèvia al brot d’esquizofrènia, que es sol donar durant l’adolescència.
Primerament, quan Al entra a l’habitació i se’l troba adoptant postures estranyes, creu que està fingint. Al li parla amb normalitat i es pensa que Birdy l’està escoltant però no és així. Sembla que Birdy s’hagi transformat en un ocell, ja que es comporta com ells, i adapta les seves postures, com si hagués deixat de banda el món real i visqués en el seu propi món de somnis.
A mesura que passen els dies, Birdy no reacciona i el seu psiquiatra comença a pensar que la presència de Al és inútil i que no ha aportat res de positiu al pacient, de fet, l’acusa de haver fet que aquest empitjorés ja que ha deixat de menjar. Però Al està convençut de que pot ajudar-lo i que seria incapaç d’abandonar al seu amic i comença a veure en ell petites reaccions emocionals. Quan tot sembla perdut, Al deixa anar un discurs molt profund al seu amic i finalment reacciona i parla. Surt de cop i volta de l’estat catatònic i torna a contactar amb la realitat.
Aquesta pel·lícula és una de moltes que mostren les experiències traumàtiques que van patir molts nord-americans a la guerra del Vietnam, pel que destaquen les esquizofrènies amb trastorn d’estrès posttraumàtic.