4.10.Sybil

4.10.  SYBIL,  UN CAS REAL DE T.I.D.

Al 1973 es va publicar a Nord Amèrica un llibre escrit per Flora Rheta Schreiber sota el títol de Sybil, causant una gran sensació entre el públic. Posteriorment es va fer una pel·lícula basada en la novel·la. La pel·lícula i el llibre estan basats en el cas real d’una jove que va desenvolupar setze personalitats diferents. La pel·lícula està dirigida per Daniel Petrie, i protagonitzada per Sally Field i per Joanne Woodward  en el paper de la psicòloga que la tracta durant onze anys. Realment aquesta pel·lícula va marcar un abans i un després en la historia del T.I.D.

Des de finals del segle XVIII es coneixen casos de personalitat múltiple, però la Associació Americana de Psicologia (APA) no la va reconèixer com a tal fins l’any 1980 . A partir de la data de publicació del llibre Sybil (1973) es va produir nombrosos casos als Estats Units. Centenars de persones van acudir als mitjans de comunicació dient que tenien múltiples personalitats i molts psicòlegs publicaren informes de casos. A causa de tot això la APA va acabar incloent el trastorn al Manual Estadístic de Trastorns Mentals (DSM), és a dir, es va fer oficial.

Abans de la publicació del llibre i de l’estrena de la pel·lícula, el T.I.D. era considerat un trastorn molt poc freqüent, tant que només s’havien diagnosticat fins aleshores uns 50 casos en tot el món. Però amb el pas dels anys la xifra va augmentar fins a 40.000 casos (xifra del 1998).

En quant el cas real, trobem a Shirley Ardell Mason (Sybil a la pel·lícula i novel·la), una jove nascuda a Minnessotta als anys trenta i recentment traslladada a Nova York. A l’edat del 25 anys va començar a patir visions, malsons i records aterradors, per la qual cosa va decidir visitar un psicòleg.   Va acudir a la consulta de la doctora Cornelia Wilbur amb la que va establir un vincle que duraria fins a onze anys. Al llarg d’aquest temps, Sybil va descobrir que a la seva infància va patir abusos sexuals per part de la seva mare. Al ser sotmesa a tantes sessions d’hipnosi i a fàrmacs com Penthotal, Sybil va desenvolupar setze personalitats diferents i cadascuna amb trets i característiques pròpies:

-       Sybil: la pacient real, el jo primari, extremadament suggestionable.

-       Victòria: afectuosa i culta

-       Peggy Lou: assertiva i entusiasta però amb tendència a empipar-se.

-       Peggy Ann: discreta i cautelosa

-       Mary: religiosa i maternal

-       Marcia: Apassionada per la pintura i la escriptura amb un gran accent britànic

-       Vanessa: Atractiva i exagerada, odia la religió

-       Mike: personalitat masculina, de raça negre, superb, amb ganes de tenir un fill i fuster.

-       Sid: una altra personalitat masculina, també és fuster però de raça blanca. No és tan obert com Mike.

-       Nancy: paranoica i obsessionada amb la conspiració del dia del judici final.

-       Sybil Ann: pàl·lida i tímida, és la Sybil derrotada.

-       Ruthie: infantil, amb una personalitat poc desenvolupada.

-       Clara: molt religiosa, crítica i molt ressentida amb Sybil.

-       Helen: tímida i temorosa però decidida a ser ‘’algú’’.

-       Marjorie: Serena i riallera, li agrada viatjar i anar a festes

-       ‘The Blonde’ (La Rossa): una adolescent sense nom, alegre i despreocupada.

La doctora va aconseguir ajudar-la a reunir totes les personalitats en una, la dissetena, amb la que Sybil podrà curar-se. Sybil va morir el 1998 a Kentucky.

Les dues principals característiques del cas són: els abusos sexuals a la infància i el desenvolupament de moltes personalitats diferents. Aquestes característiques són les més comuns en els casos del trastorn. Com hem vist, la majoria de persones diagnosticades amb TID tenen un diagnòstic d’estrès posttraumàtic i la majoria han patit abusos sexuals a la infància. Per una altra banda, s’ha argumentat que els casos en els que apareixen dues personalitats, a mesura que avança la teràpia van apareixent tres, quatre o més personalitats i això és degut a la pròpia influència de la hipnosis i la teràpia exercida sobre persones amb un caràcter molt suggestionable. Això és el que molts psicòlegs diuen que va ocórrer al cas de Sybil; la doctora Cornelia Wilbur va induir a Sybil a desenvolupar aquestes personalitats. De fet se sap que la jove no tenia el trastorn quan va acudir a la consulta, sinó que va anar apareixent a mesura que avançava el tractament.

Sorprèn el fet de que la majoria de casos de TID hagin aparegut sobretot a Estats Units, precisament on el trastorn ha causat més impacte general i a on els terapeutes tendeixen més a recórrer a sessions d’hipnosi durant els seus tractaments. Malgrat això, també és cert el que argumenten els defensors del trastorn és que la millora del mètodes per diagnosticar, l’augment del coneixement del trastorn i de les conseqüències dels abusos sexuals a la infància ha sigut el que ha permès que es trobin casos amb més freqüència als últims anys.