4.9.Alguien voló sobre el nido del cuco

4.9. ALGUIEN VOLÓ SOBRE EL NIDO DEL CUCO

Fitxa tècnica Títol:               Alguien voló sobre el nido del cuco      Direcció:         Milos Forman Pais:               Estados Unidos Any:                1975 Duració:          133 min. Repartiment:  Jack Nicholson, Louise Fletcher, William Redfield, Sydney Lassick, Brad Dourif, Christopher Lloyd,  Will Sampson, Danny De Vito, Dean R. Brooks, Scatman Crothers Guió:              Bo Goldman, Lawrence Hauben Productora:    Fantasy Films, N.V. Zvaluw

Sinopsi

Mc Murphy és un reclús que fingeix estar boig per lliurar-se de fer treballs forçats. Quan l’envien a un hospital psiquiàtric, la seva actitud extravertida trenca amb la tranquil·litat de la institució, ja que els pacients que hi ha poc a poc intenten seguir les regles que ell estableix a partir de la seva arribada. Allà tots segueixen un horari estricte per a prendre’s les medicines, i la major part del temps estan mig sedats, i sinó els sotmeten a sessions d’ electroshock .

Tot els pacients estan controlats per la infermera Ratched, que dirigeix les sessions de teràpia de grup i procura que tots els pacients prenguin les seves respectives medicines.

Mc Murphy la veu com una forma d’autoritat, com una figura repressora, i a mesura que es va guanyant la simpatia dels  pacients, als quals ell no considera malalts si no presoners, es va creant entre ells dos una barrera d’odi cada cop més accentuada. Tota aquesta sèrie d’activitats contra el sistema de l’establiment, desencadenaran una violència que comportarà al suïcidi de un dels pacients a la vegada que la anul·lació de la personalitat de Mc Murphy, al qual opten per convertir-lo finalment en un vegetal després de practicar-li una lobotomia.

Comentari

Aquesta pel·lícula va assolir un gran èxit de públic i de critica i això va ser degut a la gran interpretació dels seus protagonistes i al dramatisme del seu guió. Un dels punts més importants a remarcar és la figura del psiquiatra com a element repressor, una cosa que es va posar de moda en aquella època a la hora de fer pel·lícules sobre centres psiquiàtrics. El psiquiatra es dedicava a castigar les conductes inadaptades que posaven en dubte la seva autoritat o que alteraven l’ordre social.

En la pel·lícula apareix un sol psiquiatra, home en aquest cas, que en realitat no té un paper important si no que es limita a actuar com un administrador en una breu intervenció. En aquest cas el personatge més important és la infermera Ratched, que s’enfrontarà en una lluita continua amb el nou intern Murphy per a mantenir el poder.

La clínica psiquiàtrica on succeeixen les accions té com a pacients homes dèbils, que se senten insegurs de si mateixos davant la vida. Tots han ingressat de forma voluntària. La infermera Ratched és la encarregada de dirigir les sessions de psicoteràpia  de grup que resulten molt humiliants per els pacients masculins. Apareixen també els psicofàrmacs com elements repressors que adormen els pacients i els deixen incapacitats per a reaccionar. Aquest ambient tan sumís es veu irromput per Mc Murphy, un individu que ha estat traslladat a aquest centre sense que se’n sàpiga certament per què, ja que el diagnòstic d’aquest pacient no queda gens clar; pot ser un antisocial, un individu molt extravertit. La primera intervenció que fa Mc Murphy als altres pacients és que no acceptin les humiliants sessions de psicoteràpia de grup a les que els té sotmesos la infermera. Ell proposa un altre tipus de teràpies tal com organitzar partides de pòquer o que juguin a bàsquet, a la qual cosa la infermera s’hi oposa frontalment, ja que signifiquen una trepitjada a la seva autoritat.

Un altre fet a destacar és que el pacient que tartamudeja no vol expressar els seus sentiments a causa de tenir una mare dominant que te por  que el seu fill pugui caure baix per culpa d’alguna dona i està totalment en contra  que mantingui qualsevol tipus de relació sexual amb alguna d’elles.

En un moment de la pel·lícula, veiem que Murphy organitza una fuga de la clínica amb els seus companys per passar un dia de pesca. La millora psicològica dels pacients es va notant cada dia més al compartir aquestes conductes tan revolucionàries. Malgrat això, la infermera no pot acceptar tanta insubordinació, per la qual cosa decideix castigar el protagonista amb una sessió d’ electroshock . Però quan Murphy es recupera aconsegueix introduir a la institució un parell de prostitutes. El desori que es va originar va ser tal que pràcticament van quedar destrossades totes les instal·lacions de la clínica. Un dels pacients que era tartamut i que, per culpa de la rigidesa de la seva mare no havia pogut mantenir mai relacions sexuals, ho va aconseguir aquella nit, però al dematí següent al aparèixer la infermera, aquesta va prendre represàlies. En primer lloc, va amenaçar  el noi tartamut amb informar a la seva mare dels fets amb la qual cosa, el noi es suïcida. En quant en Murphy, decideix que se li practiqui una lobotomia per convertir-lo en un vegetal humà.

La pel·lícula no podia acabar amb un final tan amarg, després de tots els assoliments aconseguits per Mc Murphy, el final esperançador ens el dóna un dels pacients: l’ indi. Degut a la relació d’amistat i comprensió que estableix amb el protagonista, decideix trencar el seu silenci i parlar, tenint en compte que tothom creia que era un sordmut. En veure que el seu estimat company havia sigut destinat a portar una vida de vegetal, acaba amb la seva vida i fuig de l’hospital psiquiàtric per tornar als boscos o als prats per tornar a la seva vida ‘salvatge’ i de contacte amb la natura. Pot ser el que ens volien dir amb aquesta última escena és que la solució dels nostres problemes es troba al retorn de l’home a la natura i el retrobament amb el salvatge que tots portem a dins.